Inventats al Japó, els codis QR s'han estès per tot el món i avui en dia s'utilitzen per identificar una gran varietat d'informació, des de codis de productes de consum fins a ubicacions geogràfiques.
L'abreviatura QR significa resposta ràpida, que es tradueix de l'anglès com a "resposta ràpida". Està registrada oficialment com a marca comercial de Denso, però es pot utilitzar sense patents ni acreditació. La codificació es produeix de quatre maneres: numèrica, alfanumèrica, binària i kanji.
Essencialment, un codi QR és una etiqueta de matriu 2D que conté informació sobre un objecte enllaçat. La seva identificació es fa mitjançant una aplicació especial, que requereix una càmera. Quan l'etiqueta arriba a la lent i es troba al centre del camp de captura quadrat, l'aplicació l'identifica i redirigeix l'usuari a l'enllaç desitjat.
Avui, amb l'ajuda d'aquestes etiquetes, no només duen a terme operacions comercials, sinó que també gestionen la documentació, fan un seguiment del temps i les ubicacions i determinen la ubicació de les mercaderies. Un codi QR és molt més avançat que un codi de barres normal i té una capacitat més gran.
Historial de codis QR
Els codis QR es van desenvolupar a principis de la dècada de 1990 per a la indústria de l'automòbil japonesa, on s'utilitzaven codis de barres estàndard abans de la seva introducció. A mesura que es va desenvolupar la indústria de l'automòbil, els empleats van haver d'utilitzar fins a 10 codis de barres diferents per escanejar components de diversos components, cosa que va complicar i alentir significativament el procés.
Llavors, el desenvolupador Masahiro Hara de Denso Wave va proposar una nova manera de codificar la informació: utilitzant imatges de píxels bidimensionals. La idea es va inspirar en el joc de Go, o millor dit, en el seu tauler de joc, que és un camp de quadres amb còdols blancs i negres.
Començant el desenvolupament dels codis QR el 1992, Masahiro Hara el va completar el 1994, tenint en compte tots els petits matisos. Per exemple, la capacitat de llegir informació de superfícies contaminades i danyades perquè la codificació es pugui utilitzar a la producció i als centres de servei.
L'empresa japonesa Toyota va ser la primera a provar la tecnologia, que va introduir l'estàndard QR a les seves fàbriques i centres de distribució. En només un parell d'anys, es va estendre a moltes empreses japoneses i va anar més enllà de les fronteres del país, com l'eina més còmoda i eficaç per a la codificació de dades senzilla.
L'any 2000, ja era difícil trobar una zona al Japó on no s'utilitzin codis QR. Van començar a utilitzar-se arreu: al comerç, a la logística, a la producció, a la creativitat. Les etiquetes 2D van començar a codificar imatges en formats GIF, JPEG i PNG, així com melodies senzilles en format MID.
Conté fins a tres kilobytes d'informació, el codi QR és ideal per al comerç minorista: van començar a etiquetar tots els productes: aliments, roba, electrònica, joieria. N'hi ha prou amb apuntar la càmera del telèfon mòbil cap al producte per conèixer tota la informació detallada sobre el mateix, inclòs el preu actual.
Distribuïts als països asiàtics, els codis QR van conquistar ràpidament Europa i Amèrica, el 2011 ja eren utilitzats per més de 20 milions de residents dels Estats Units, com a part d'aplicacions instal·lades als telèfons mòbils. La nova opció no només permetia identificar dades, sinó també enviar missatges de correu electrònic i SMS, afegir contactes a la llibreta d'adreces, connectar-se a Wi-Fi, seguir enllaços externs i realitzar una sèrie d'operacions més.
Dats interessants
El codi QR, que va aparèixer al Japó fa més de 30 anys, ha cobert tots els països civilitzats i ha permès codificar i identificar ràpidament qualsevol informació, inclosos textos, imatges i música.
- A principis de segle, la revista Time adornava la portada amb un codi QR. La imatge va cobrar vida mentre els lectors escanejaven el codi.
- Al poble xinès de Xilinshui, un dels camps estava plantat amb arbustos i arbres. Des de dalt, l'aterratge sembla un codi QR. Així que les autoritats volien atraure turistes. Inicialment, el codi conduïa al lloc turístic del poble, ara redirigeix al missatger de WeChat.
- Starbucks va ser un dels primers a Europa a valorar les possibilitats dels codis QR. A partir del codi, l'empresa va desenvolupar un programa de fidelització. Clicant als enllaços, els clients van conèixer les adreces de les cafeteries més properes, van rebre informació útil i interessant i un bon descompte.
- Facebook i Instagram van participar activament en la popularització de la tecnologia.
La tecnologia de codificació QR està tan estesa a la Xina que ja s'utilitza per identificar els registres mèdics dels pacients. En el futur, l'abast de la seva aplicació només s'ampliarà, passant de la indústria comercial i manufacturera a la vida quotidiana. No hi ha dubte d'això, perquè avui dia els codis QR es poden trobar a tot arreu, i les càmeres per llegir-los estan instal·lades per defecte a tots, fins i tot als telèfons intel·ligents més econòmics.
Generador de codis QR ─ un servei senzill i còmode necessari per als negocis i la vida quotidiana!
